Avui us explicaré un petit conte. Espero que tots, mentalment, us situeu en un ambient semblant al que es respirava a la Gàlia de l’Astèrix i l’Obèlix, però que la transporteu a la nostra època. Els protagonistes d’aquesta faula no són només ells dos, som tots els que compartim una idea i un projecte. Va, ubiquem la nostra particular Gàlia al nord-oest del Vallès Oriental, on una vuitantena de gals ens dediquem al noble art d’intentar fer ràdio. Una colla de gent que treballa de manera altruista i empesa, només, per les ganes de fer la feina ben feta i que els veïns de Sant Feliu de Codines la puguin compartir amb ells.
Però, amics, com en tota bona història hi ha dolents, i els d'aquesta són malvats i molt potents, i s’entossudeixen en fer que la feina ben feta no pugui ser compartida. Comenten que el nostre Juli Cèsar particular, opressor i corrupte com el que més, enlloc de fer estampar allò del SPQR a tot arreu de la vella Roma, es dedicava a fer-ho amb unes altres inicials, JMEG, per algun poblet del Barcelonès. I, evidentment, com a bon Juli Cèsar que era, es va nodrir de força legionaris fidels, que després de la seva retirada han seguit escampant les seves males arts.
El conte d'avui és trist, i explica com la columna de legionaris CVII es dedica a deprimir, entre d’altres, al nostre pobre Edatdepètrix. L’ancià més venerable de la Gàlia ens fa saber, amb llàgrimes als ulls, que la seva filla no pot escoltar les sardanes que ell fa per tot el poblat, amb tanta devoció. O de com el nostre Copdegarròtix, des de la seva cabanya, no pot escoltar amb claredat ni com la bonica Farbala explica què es cou pel poblat ni la música que fa sonar n’Assegurançatòrix (el nostre, però, sona una mica més afinat que l’original).
Fart de tot, en Panoràmix, amb el seu tarannà conciliador, va mirar de fer un bon brou màgic per buscar la pau entre el poblat i la legió CVII. Aquests, però, enlloc d’agrair el plat de sopa i mirar d’arribar a un acord, hi van escopir i el van llençar a terra. Era la seva manera de fer notar als Astèrix del poblat que no els importava gens el seu problema, i que seguirien trepitjant la feina dels humils gals, amb l’ajuda de Juli Cèsar i amb la connivència dels que haurien de vetllar perquè això no passes.
Aquesta petita faula és més real del que us pugueu pensar i per ara, és una manera suau de fer notar la meva emprenyada amb tota aquesta situació.
